Com un vano obriré el temps que passa ara,
cada barnilla, un dia de solitud tancada,
força per sobreviure a redós d’un paisatge
arrasat de l’arrel, negat per una llàgrima.
Dies on en cada un burxo una descoberta,
la flor boscana al tacte, l’olor de mare-selva,
on de sobte irromp la mateixa sorpresa:
sense saber ni com, sé que resistiré.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 