Tempto

Prenc el pols al temps situant-m’hi enmig
i navego nits, i encenc els espais
justa d’esperança.

Duc aigua amb mi per la travessia
i no prenc res més, sols bec a galet
l’aire que duu el viure.

Em nodreixo així, assajo somriures,
prenc identitats de qui vaig ser i soc,
i tempto la vida.