Funambulisme

Prenc l’ordre d’aquest món
de remorosa vida,
de colors esclatants,
tot claror sense mida.

Dins meu, només garbuix,
sang seca a la ferida,
enterboliment mut
dins l’ofegosa cripta.

Vull assemblar-me al món
al seu natural ritme,
al senzill bategar,
fer-hi funambulisme.