Campar

La meva vida d’un fil
penja i a l’aire bascula,
i jo, com ancestralment
la nissaga humana ha fet,
m’encomano a tots els deus,
al meu fat, la sort, l’atzar,
perquè no hi hagi borrasca
que em faci caure al no-res,
i el futur sigui habitable,
i un peu ara, un peu després
pugui pausada assentar-me
en una terra ara estable
i campar, feliç i lleu.