Daily Archives: 9 Març 2025

Temps rodolant

Just va rodolant el temps
en la meva vida sola,
llum, claror, flors del vestit
en la primavera nova.

A la platja el mar és fred
però ja s’albira la joia
de quan el sol farà el ple
i capgirarà la història.

Funambulisme

Prenc l’ordre d’aquest món
de remorosa vida,
de colors esclatants,
tot claror sense mida.

Dins meu, només garbuix,
sang seca a la ferida,
enterboliment mut
dins l’ofegosa cripta.

Vull assemblar-me al món
al seu natural ritme,
al senzill bategar,
fer-hi funambulisme.

Conquesta

Fujo endavant d’angoixa que em tenalla,
m’afanyo viva cap un horitzó clar
i vull plantar entre el temps del meu dia
gestos, valors que em puguin rescatar.

Temps amb dolor entre buidor d’amor
que ha ressorgit del fons del mar, tenebres,
on el sol pot assecar-me la sang,
les cicatrius amb res no es temperen.

La voluntat de ser feliç em mou,
per molt petita que pugui ser una festa
deleixo a fons el seu regal tot nou.

Ara ja no, no desespero, sols
un feixuc llast resta dins meu i em crema,
però trio el sol com la més gran conquesta.

Arrelo

I m’arrelo en la llum, en el dia que avança,
en l’espai que m’acull, en el temps que em traspassa,
en els amors que foren, en els que encara em sanen,
una força punyent que és la joia de l’ara.

Al misteri de ser viva i forta entre els altres,
en aquest creure en mi, en la força d’alçar-me,
i amb l’esguard prest trobar la drecera que em salva
atreta per la brúixola que no em deixa enfonsar.

Així eixamplo els meus dons bells i incommensurables
com a dona que soc, completa, insubornable,
que s’aixeca a volar a cada passa i acte.

I arrelo en nació en terra catalana,
en una llengua tendra, immensa, inabastable,
en la lluita que duu la llibertat guanyada.

Tempto

Prenc el pols al temps situant-m’hi enmig
i navego nits, i encenc els espais
justa d’esperança.

Duc aigua amb mi per la travessia
i no prenc res més, sols bec a galet
l’aire que duu el viure.

Em nodreixo així, assajo somriures,
prenc identitats de qui vaig ser i soc,
i tempto la vida.

Puntaire

Faig puntades de lletres, paraules embastades,
cuso vores, vivències d’una època a la baixa.
El color del meu fil és uniforme i cansa,
i es va segant a estones, i deixa males traces.

Vindrà un temps on jo brodi alexandrins i iambes,
on fistonegi hores d’harmonies intactes,
i el teixit que recami tindrà calats i randes,
ormejos de llum viva, i esdevindré puntaire.

Campar

La meva vida d’un fil
penja i a l’aire bascula,
i jo, com ancestralment
la nissaga humana ha fet,
m’encomano a tots els deus,
al meu fat, la sort, l’atzar,
perquè no hi hagi borrasca
que em faci caure al no-res,
i el futur sigui habitable,
i un peu ara, un peu després
pugui pausada assentar-me
en una terra ara estable
i campar, feliç i lleu.

Tèrboles ventades

Un diumenge ventós
de sol espaterrant,
la fredor encara a l’aire.
Vestits esbarriats
de primavera, hivern,
canviats tres vegades.
Moment de transició,
l’ànim desajustat,
desconcert a tot l’ample.
També el camí segueix
aquest dia confús
de tèrboles ventades.

Nounada

William-Adolphe Bouguereau

Potser rodolarà
el jorn a l’alegria,
soc una espectadora
del seu bellíssim cicle,
que no és pas per a mi,
que no puc viure endintre.

Remoc temps aturat,
prenc la iniciativa,
em tinc per companyia,
servo la llibertat.

Obro nous horitzons,
em dono a la ventura
per si es somou i afluixa
el meu ésser tancat,
amb tants esculls que em tiben,
tants entrebancs pesants.

Un diumenge de treva
per lleugera inventar-me,
com en entrar a la mar
i tornar a ser nounada.

Temps balder

Vull retrobar-me a mi
després de les converses
on el temps fa valona
i el sento tot balder.

M’atordeix aquest buit
que vull omplir de saba,
saviesa, trobada
amb el seu continent.

I amb tot el meu amor
per amics i amigues
m’esgoto a cada séc
de frases anodines.