Tanta riquesa i bellesa,
tanta sensibilitat,
amb l’ànima temperada,
es pot fruir, es pot copsar.
Hi ha la saviesa intrínseca
de què és el món, la veritat.
Sols ens salva la delícia
de saber rebre i donar.
Tanta riquesa i bellesa,
tanta sensibilitat,
amb l’ànima temperada,
es pot fruir, es pot copsar.
Hi ha la saviesa intrínseca
de què és el món, la veritat.
Sols ens salva la delícia
de saber rebre i donar.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes sobre la bellesa
He tornat al meu món més ferma i reforçada,
situada en el temps, més conscient i sana.
Sense tancar-me a res, la perspectiva ampla,
els passos que he de fer, un darrere de l’altre.
Un ésser retornat després de proves àrdues,
un peix que ha canviat per un oceà el mar,
un medi aliè i abrupte, un xoc descomunal
on s’ha anat capbussant fins a trobar-ne l’ordre
i ha anat desllorigant la bellesa i la ruta.
I m’he ressituat tornada al continent
-quin viatge tan llarg- on tinc vida i espurna.
Del tot m’he deslligat, he aplegat fortalesa,
i tinc nova consciència del meu valor, alçat,
que sola he empunyat en una altra biosfera.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la llibertat, Poemes sobre la bellesa, Sonets
La meva vida es mou sense cap cosit ferm,
tan sols se sosté amb puntades i embastades.
Deu ser la meva tria, sense ni adonar-me’n
de no lligar res fort, discórrer amb molts pocs marges,
d’anar a allò més profund amb res que m’engavanyi,
d’estendre’m cap al món, de planejar viatges
en què sola faig ruta, fadada i confiada,
allà on només em guia el meu sentit i tacte.
També aquí visc així, a aquesta meva terra,
i profuses vivències les prenc com les riqueses
amb què em genero al món, amb què en faig consistència.
I amb plena llibertat, la porta sempre oberta,
faig els camins senzills, cercant les descobertes
que amb un cosit lligat arribaria a perdre.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la llibertat, Poemes per a dones, Poemes sobre la bellesa
Etiquetat Poemes per a dones
S’eleva una rosa
aquest Sant Esteve,
roja, esponerosa
de bellesa ardent.
Els pètals són tendres,
premuts en poncella,
i l’olor amb què ens lloa
és goig que desprèn.
Duu un pentagrama
d’esvelts, lleugers signes,
notes musicals
enllaçant les síl·labes
d’un poema ric
que canta la nit,
on el fred despunta
i un geni hi fa espurna,
i un cor de nens canta
com la nit brollava
d’un esqueix de notes
de rosa naixent.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de Nadal, Poemes per a nens, Poemes sobre la bellesa