Món a jóc

Surto a aquesta hora
en què el món se’n va a jóc,
ja relluint
els fanals sota el cel
se’ns fan més íntims,
més humans els carrers
en què un amor
tendre vindrà a acollir-nos,
on l’aire és
com seda de carícia
i els llavis tornen
ben promptes a besar,
i ja s’albira
a prop i a llunyania
la intensitat
de la nit que vindrà.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.