Inutilitat

Quanta inutilitat,
els homes que he volgut,
quanta pèrdua de mi,
restant amb les mans buides,
quant poder han volgut
exercir sobre meu,
quant de dolor, quant plany
tot fent-hi resistència.
El món és molt més cruel
que el que un dia vaig creure,
i com ha estat fal·laç
l’amor en què jo creia,
he hagut de viure molt
per veure’n el parany,
tan sols una fal·làcia
usada per sotmetre’m,
amb què no he combregat,
contra el que m’he tornat,
i ha arribat, implacable,
el càstig, la condemna,
tot i que he reeixit
per seguir embolicant-me,
amb ferma convicció
que l’amor és miracle.
Mai no he creat distància
des d’on jo defensar-me,
mai no he pensat que
l’altre podria ser enemic.
És sols la meva errada
de deixar-me ferir.