Cap xiscle

No hi havia cap xiscle estrident,
tot restava en l’absoluta calma,
la guerra amb les ferides roents
en un tancat intern recolzava.

No hi havia desconsol ni planys
ni parpelles ni galtes mullades,
sols l’immens cabal d’aigua, salat,
batzegava en un pou de fondària.

No hi havia esclats de desesper,
el cos tornejat era en silenci,
sols el dolor encès i ensagnat
corroïa vísceres i nervis.