Leonardo da Vinci
Enmig la xafogor
del meu país d’estiu
faig els camins sabuts,
el cos buit de carícies,
el meu estèril temps
posat damunt la pell
sota un sol que reclama
penombres d’una cambra,
sentits incandescents
i tot l’amor xopant-se
del miracle d’amar-se,
creant l’art més roent.
