Monthly Archives: Març 2025

Infinita

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Un aire meravellós
em fa retornar a la vida,
ve onejant, rasant, fregant,
renta de suor i calitja.

S’acosta a la terra ferma
seriós, profund, sensible,
va esculpint els sentits, pell,
fent-me com ell infinita.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Deambulo

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Amb una sabata, només simulada,
i amb una espardenya mig espellofada,
així deambulo per camins del món.

Una ala de l’ànima rossega per terra,
polsosa, nafrada, no aixecarà el vol.

Hi penja el dolor que no pot drenar,
el feixuc turment, l’expressió amarga.

Així, contrafeta, vaig amunt i avall,
ésser foradat per bala mortífera.

L’ala, com la mort, me la premo endintre,
i amb silenci accepto l’esvoranc de dol,
que mai no traspua, i ni en dic el nom.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Buit al voltant

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Encara soc en uns llimbs
de solitud, nits marcades
per malsons i angoixa al llit,
sense trobar eixida o casa.

Una amenaça planant
damunt de la meva vida
em té sagnant el costat,
soc ferida i enfondida.

Tot al meu voltant, el buit,
si caic, tant li fa a qui sigui,
soc a l’escapçat voral
i la terra es va engrunant.

Així passo jo aquests dies,
amb nits que tremem de por.
Però si bé a cops defalleixo,
faré front a tots voltors.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la solitud, Poemes de malsons, Poemes ombrívols

Angoixa

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

I en mi segueix l’angoixa,
aquest mal que em devasta,
que no em deixa afrontar
la vida quotidiana,
els canvis turbulents
viscuts com a amenaça.

Son massa adversitats
i ferides que em marquen.
És l’octubre calent
com si fos un ple estiu,
i en els seus jorns solells
endins va macerant-se

el neguit colossal
d’una vida arranjada,
on poder lliscar en pau,
fruir sense estocades.
Potser és una quimera
compartida i humana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes del desig, Poemes ombrívols

Pau llunyana

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Després de cinc jorns penant
a una gruta turmentosa,
d’un matí torrencial,
de pluja tumultuosa,
de davallar a un infern
de dolor a tota la còrpora,
d’enfonsar emoció, seny
en un pou sutjós d’angoixa,
just ara despunta el sol
a l’inici d’una tarda
que tanca aiguats sense nom,
que deixa al seu pas catàstrofes.
I jo cuito per sortir
del cau on soc enclaustrada,
amb l’ànim en tremolor,
un pes humit a l’espatlla,
la consciència no reeixida
que soc una dona ufana,
sinó plena de foscor,
entre dolor enfangada.
Ni amb els mateixos vestits
soc segura d’agradar-me,
però avanço amb pas elegant
si bé la pau és llunyana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes de la tarda, Poemes ombrívols

Pou fondo

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Mirallejo entre clarors i ombres,
ve el sol fort, que malda per entrar
dins la cova que és la meva història,
un pou fondo sense regurgitar.

Com les fulles d’aquesta primavera
bella i nítida, que van llampeguejant,
també el sol vol inundar-me endintre,
però fa via a estrats superficials.

Com un mal, la foscor que em té presa
densitat, pantà que va xuclant,
esborrona la massa atapeïda
que em constreny sutjosa i m’invalida.

El sol viu vol obrir-hi una escletxa,
però el seu ímpetu no hi pot pas penetrar
tanmateix, sense somnis, com llega,
el seu raig fa conhort i costat.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Aplecs

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari


Potser també es pot viure així,
sense ningú enlloc esperant-te,
sols tu que hi vas, just a trobar-te
amb tot d’aliens aplecs, reunions.
No són pas fets per a qui ets tu,
són llocs on pots tu sola incloure’t,
llavors pertanys per uns instants
a un encanteri, saviesa nova.
Llisca suaument el gir del món
i per poc temps tu també hi gires.
Tornant a casa -deix de miracle-
ets conformada, fins que hi arribes.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud

Bastió

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Rembrandt

Si perdo la confiança
en el meu cos sa, formós,
si és que em poso malalta
quan jo soc l’únic bastió,
s’esfondra tota esperança
en la vida, en aquest món.
Em sé tan fràgil i feble,
no tindré cap salvació,
i a sobre em faig lletja i vella
en contínua progressió.
Em pot restar la noblesa,
que no sé on reposarà
si és que em perdo a mi mateixa
i vaig cedint i minvant.
No em queda res més enlloc
que el meu cos, la intel·ligència,
el meu moviment sagrat,
la plena capacitat
de transformar-me i aprendre.
Seguir vivint plenament,
cercant allò tan mancat,
amb l’amor més florejat.
Estreta de llibertat
és el que temo, abomino.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes del desig

Desert

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Quants estius estèrils,
deserts sota el sol,
la pell estriada.

Sense expressió,
sense passió,
assedegats d’aigua.

No-res persistent,
tot desistiment,
abissal mancança.

Potser just m’exclamo
sense sospitar
que això és vida humana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Desconcert

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Ros Ruseva

Què serà d’aquest dia, tot ell desconcertat,
en què me’n vaig amb tren, d’estació a ciutat,
per aplegar sentit, anar-me a banyar al mar,
ben sola, deslligada, solitària al meu llit,

la natura que clama tendreses i delits,
me’n vaig enllà el meu centre, buida d’intimitat,
sense cap saviesa, amb minsa voluntat,
tan sols potser aixecar-me a dins de mi mateixa,

alçar també aquest dia esponerós com l’or,
trasmudar l’energia, ser un pessic menys supèrflua,
rebre l’embat de l’aigua de vibració embruixada,

geni de l’oceà. I lleument besllumar
aquella que seria en la gesta cabdal,
enamorada i rica de l’amor fet real.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes del mar, Poemes ombrívols