MalcolmT. Liepke
Estàtica de nou,
cara al teu egoisme,
així em veig, sense goig,
els dies que vindran,
que m’arrabassaràs
vers el teu benefici.
Així és com ha estat sempre,
però encara t’he permès
que furguis al meu temps,
sense que ja en disposis.
Sense que donis res,
ni just pronunciant gràcies.
Les persones que fórem,
gens el temps ha mudades.
Jo em dono per comprendre,
per tornar-me més sàvia.
Sabent que em decebràs
et brindo nova entrada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 