Trobable

M’allunyo més de tu
cada dia que passa,
tot i que m’imagino
caminant cap a tu.
Al final allò resta
com una joia intacta
a l’inici del viure,
d’on n’emana l’essència,
el sentit de ser al món,
la fragància primera,
el meu naixement nou.
Vas ser aquella delícia
amb què tot es mesura,
cap a la qual camino,
amb tu a milers d’anys lluny,
la que és en mi inserida,
la que em guia les passes,
la que em duu cap a tu,
que encara crec trobable.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.