Temps suau

Era el temps suau el que em duia a tu,
la més gran bellesa a la nostra cambra,
l’olor de la pluja, la tardor emparant-se
en la gran tendresa que regalimàvem.
I sí, era aquest temps de tants anys enrere,
i jo tan disposta com si ni un sol dia
m’apartés de tu. En tu renascuda,
també en mi mateixa, atenyia el món,
la seva riquesa, el plaer punyent
de viure a la terra, amb tu immarcescible,
com ho has estat sempre.