Puny dur

Quina imatge cerco dibuixar
pensant tan intensament en tu.
La teva figura que no s’esbandeix,
ja penjada enrere, temps enllà,
gastada en tots els moviments.
I tanmateix el dolor raja viu,
obsedit i ple de sang, brollant
a cabals, espès. Només el teu no
no es marceix i segueix colpejant
amb el puny dur. Pega contra algú
que no té cap oportunitat,
les armes llençades davant teu,
nu en la seva vulnerabilitat.
I colpeges a consciència, sense errar
ni un sol cop, i tot allò que troba
el món sensible és la teva
insensibilitat, emergida
pel teu no rotund. No havia calculat
el teu horror, la teva por arronsada
en el buit. Però l’horror em va caure
damunt i mig any després encara
no s’ha desprès. No puc anar més enllà
de tu. Cremes en mi i encara
no t’has fet cendra.