Potser passa només
que duc la teva flaire,
la teva dimensió
d’home que em propulsava
cap al millor de mi,
la creació d’amar-te,
l’aventura del món,
tu, misteri insondable.
I sempre vas amb mi
pels camins de bellesa,
per les grans avingudes
on tant ens van conèixer,
per totes latituds
on existia amb tu,
quan jo era immortal,
intensa, passional,
feta sols de tendresa.
