Potser passa només
que duc la teva flaire,
la teva dimensió
d’home que em propulsava
cap al millor de mi,
la creació d’amar-te,
l’aventura del món,
tu, misteri insondable.
I sempre vas amb mi
pels camins de bellesa,
per les grans avingudes
on tant ens van conèixer,
per totes latituds
on existia amb tu,
quan jo era immortal,
intensa, passional,
feta sols de tendresa.
Torno a ser de nou plena d’aquell temps,
de la màgia intacta que inundava l’aire,
de qui érem nosaltres, la fúria d’amar-nos,
l’amor penetrant-nos, aquella atracció,
aquella passió lliure condensant-se.
Junts vam estrenar el profund del viure,
la seva aventura, la seva delícia,
la tendresa immensa amb què ens construíem,
el sentit del món, que a les mans teníem.
Que llarg, aquell temps bressat per la lluna,
que bell i fragant, els dies girant,
nosaltres fruitant en les nits translúcides.
Quin sol fulgurant el resplendiment
de petons ardents, de carícies fúlgides.
Com et vaig amar, desbordant saviesa
de què em va dotar l’amor teu de faula,
intens encanteri tendre com un pètal.
Ens va sorprendre la llum al matí, després de gravitar dolçament damunt d’ella mateixa des de la foscor de la nit. Foscúria estelada, la Via Làctia esplendent quan tu vas anomenar els designis de les Osses. Començava el glop orbital que havia d’engolir-me, nuada pel teu sexe amb tu, estreta contra el teu cos. Presa en la teva mirada que aplegava dols, distàncies, i que després va quedar fixada en mi. En la puresa de l’aire hi volava el pelicà, la garsa tigre cantava el seu llarg crit gutural, i els micos, criatures humanes, llançaven dins la fonda selva els seus udols trepidants. El mar, existència estranya, immensa, inabastable, en si mateixa vivia, i alçava embravida els seus braços musculosos. Fabulós ésser de ventre carregat de vida, el mar, per reverenciar-lo, venia a trucar-nos i no obríem, amb el seu reflux respectuós i somnàmbul, nosaltres endinsats en la nostra pròpia vida, filla del llamp i de la foguera, que la prodigiosa tempesta no apagava ni cobria. Així, encabits l’un en l’altra,
era com ens pertanyíem.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per a B.
De bellesa intocada, esplendorós, ofert,
seies humil al tamboret de la barra.
Eres una flor oberta cap a mi.
Jo tremolava. El teu cabell, que després
es desplegà, lluïa com un secret.
T’estimava la pell delicada, i aquella
força de vida que t’empenyia
a tu mateix i que, sense saber-ho,
tirà a diana. Incrèdul que poguessis
ni tan sols tocar-me, jo era per a mi
un ésser caduc que tu extreies d’una cova
encantada. Els teus llavis tenien gust
d’amor, la teva olor, vestigis de l’albada.
Estava enamoradíssima de tu,
tant com tu de mi t’enamoraves. La teva
mà sostenia la nit, el teu cos
de delit, el nostre camí ple de besades.
La Rambla, tota sola, va aturar l’alè
en veure les nostres mans entrellaçades.
I aquell regal que jo m’enduia en mi
em feia altre cop dona i humana. Et vaig
estimar amb el ble més fi. La teva
cabellera, deu boscana, era ara lliure,
escampada en mi. La teva vida ardent
em sadollava. Ens vam trobar en el camí
incert de nit. Al meu llit hi vas portar
les estrelles. Més esplendor de joventut
mai no ha existit. Molt tendrament et vaig prendre
en ofrena. Al meu amor hi restes, terra endins.
Vas ser felicitat en l’òrbita més plena.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
És l’aire del nostre temps,
en què sempre t’enyorava,
tot era pendent de tu,
del teu amor, que extasiava.
El temps se m’ha escorregut
cap a uns llimbs, ja deslligada
del teu cos, nom de l’amor,
mai de qui vam ser nosaltres.
Segueix el temps preparat
per cada nostra trobada,
només que el meu cos és sol,
xopat de dolor, sens vàlua.
En el viratge de la nit
cremaven les espelmes,
i les fulles grandioses
somiejaven al vaivé de l’estiu,
gravitant d’humitat i lluna.
La fronda densa del jardí
duia efluvis de nits tropicals,
exultants de delícia.
La potent vida creixia,
advertida a ulls veients.
I quan les espelmes
van arribar al seu final,
el llostre de la matinada
ens va acollir
dins el seu ull esplendent.
Només llavors
ens vam fer el primer bes,
només llavors
ens vam precipitar a amar-nos.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
Només pels carrers transitats on encara
puc trobar la teva imatge. La lluna
com un fermall clavat en l’espessor
del cel. Les tàpies vessen olors i flors,
i la nit no deixa caure el pes, com si
també t’esperés, igual que jo mateixa,
contenint l’alè, traspuant l’encís
per la pell. Viu el teu cos transparent
per on passa i s’hi deté el temps,
on hi deixa, com un pòsit, tota
la riquesa més plena. Les vives llums
titil·len al lluny del gran vespre ardent
que, avançant-se a tu, ja et respira.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per als homes
Insisteix en la besada,
bufa foc, mulla’m la carn,
dels cinc dits deixa’m la marca,
crema’m amb llavis d’amant.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 