On eres?

On eres
quan les cues de les estrelles argentades
vibraven al so dels platerets
que al teu voltant repicaven.

On eres
quan en la nit transparent i imantada
es llums de porpra fluïen
pels carrers on caminaves.

On eres
quan les meves mans van obrir-se
com pètals de carícia
i els trinxares.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.