No cal

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

D’ençà que ho vam deixar
només m’he despenyat,
avall, per la muntanya,
nafrada, fracturada.
El dolor, esgarrifós.
Segueixo en descens ràpid
tothora estavellant-me.

No cal més agonia
ni en vellesa colgar-me.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.