Llostre

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

En el viratge de la nit
cremaven les espelmes,
i les fulles grandioses
somiejaven al vaivé de l’estiu,
gravitant d’humitat i lluna.
La fronda densa del jardí
duia efluvis de nits tropicals,
exultants de delícia.
La potent vida creixia,
advertida a ulls veients.
I quan les espelmes
van arribar al seu final,
el llostre de la matinada
ens va acollir
dins el seu ull esplendent.
Només llavors
ens vam fer el primer bes,
només llavors
ens vam precipitar a amar-nos.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.