Llavis

La intimitat del dia,
la pluja tendra i blava
i tu, llunyà, feréstec,
la pell que vaig besar-te
mullada en el teu temps,
xopada de tastar-te.

Segueix rodant la terra,
jo i llavis despenjada.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.