Llampec

Et trobo en la foscor
d’un carrer dels darreres,
solitari i callat,
i el pols de cop batega.

A penes giro els ulls
seriosa i esquerpa
i et dic un adeu fluix
amb la veu greu i seca.

Però un llampec de llum
que deixa ampla estela
m’ha sacsejat de ple
al centre de la pena.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.