Et trobo en la foscor
d’un carrer dels darreres,
solitari i callat,
i el pols de cop batega.
A penes giro els ulls
seriosa i esquerpa
i et dic un adeu fluix
amb la veu greu i seca.
Però un llampec de llum
que deixa ampla estela
m’ha sacsejat de ple
al centre de la pena.
