Introbable

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Et segueixo pressentint
dreta en l’aire de la nit,
sola en la ciutat callada.

Ara que tot se m’ha fos,
que el dolor oneja en una asta
com una antiga bandera

gastada i esparracada,
vaig cap al teu gran amor,
la meva vida introbable.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.