Amor, nit interpretada,
dos cossos prop de l’abisme,
bressolant en la barcassa
inestable de la vida.
Amor, solitud negada
dins l’oceà sense riba,
quan fa cap el temporal
s’enfonsa quaderna i quilla.
Amor, alta torre clara
d’una casa modernista,
es clouran els finestrons
i esdevindrà sols l’asfíxia.
Amor, frangible passera
per transitar nit i dia,
si t’arriba l’estocada
et cobrirà l’agonia.
