Entre l’olor

Entre l’olor de les flors
i les carícies de l’aire
deso aquelles matinades,
totes les nostres nits gràvides
on el teu cos en el meu
originava el miracle,
tot l’immesurable amor.
Era plenitud diàfana,
fondo somriure del temps
entre tots dos cabdellant-se,
un absolut abocant-se
d’un a l’altre, incontinent,
un corrent de joventut
des del zenit proclamant
la infinitud del desig,
el seu desig d’infinit.