Encara girem

Com puc agafar, tangible, aquell temps
sòlid com la teva espatlla, la cançó
que s’acaba mentre nosaltres,
en silenci, seguim rodant lentament.
El temps tancat pres al teu pit,
al teu cos que gira abraçat a mi.
Encara girem i encara s’obre
el destí curull i nu, sense que,
com avui, sigui sollevat o malmès.