Distància

De quin estrat m’estimaves
de tots els que a tu et formaven,
o des de quins t’allunyaves
o estaves en contra meu.

Pensava que ens pertanyíem,
i aquesta va ser l’errada,
no tenia perspectiva,
i vaig caure brutalment.

Però aquell nostre absolut
de temps, anys, era veritat
al meu ser enamorat,
que igual guardava distància.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.