Crisàlide

Dins la teva crisàlide,
on em vas deixar lloc,
bevia dels teus fluxos,
m’alimentava
de la teva escalfor.
Les mans voleiaven
sobre els cossos i els llavis
hi esmolaven la pell,
i junts sotsobràvem
en la barca que ens perdia
pels marges del temps.
Entrava la claror
per la finestra i
il·luminava el teu cos
ros, el teu cos que en mi
es feia papallona,
que esdevenia alat,
meravellós. Jo tocava
la teva pols daurada
encara incandescent
en els meus dits, i girava
la mirada envers l’astre
cap on tu havies de volar,
tan lluny de mi.