Arrasats

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

S’esmuny el vent
pels forats de la runa,
per tota la desfeta
que va restar.
Nues al temps,
les dovelles s’engrunen
s’ensorren les parets,
cau el teulat.

Ho observem
amb mirada abatuda,
tan incomunicables
com arrasats.
L’amor va abatre’s
d’un cop de catapulta,
tant era inexpugnable
i emmurallat.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Remota olor, Poemes de desamor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.