Torno a ser de nou plena d’aquell temps,
de la màgia intacta que inundava l’aire,
de qui érem nosaltres, la fúria d’amar-nos,
l’amor penetrant-nos, aquella atracció,
aquella passió lliure condensant-se.
Junts vam estrenar el profund del viure,
la seva aventura, la seva delícia,
la tendresa immensa amb què ens construíem,
el sentit del món, que a les mans teníem.
Que llarg, aquell temps bressat per la lluna,
que bell i fragant, els dies girant,
nosaltres fruitant dins les nits translúcides.
Quin sol fulgurant el resplendiment
de petons ardents, de carícies fúlgides.
Com et vaig amar, desbordant saviesa
de què em va dotar l’amor teu llegenda.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 