Aquest és el paisatge
que tant he enyorat,
que era inabastable
el temps de malaltia,
i podria plorar
de tornar-lo a copsar,
de dalt el tren estant,
camí de l’alegria.
Davant la seva gràcia
borbollant d’energia,
de la tendror que emana,
em fa glatir, delir.
El meu món vegetal,
de dolcesa incessant,
sempre íntim, tot brostant
d’il·lusió, que escampa.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 