I hi ha un sacseig
davant de la llibreta,
el ritual
d’obrir-la per un full
tot blanc, polit
on escriure-hi les lletres,
les que conformen
el meu llenguatge humà.
*
Lletres llatines
d’aquesta part de terra,
estimadíssimes,
preses al meu amor,
substrat riquíssim
de sentiment i pensa
amb que perfilo
aquest ésser que soc.
Publicat dins de Poemes solars
Mai no he tingut on anar,
mai ningú amb qui comptar,
per això m’he tirat al buit,
ja que sobre el buit vivia.
*
Com ha sigut de costós
arriscar-se a sobreviure.
*
Una herència m’ha salvat
al darrer tram de la vida,
així he pogut ser més lliure,
prescindir del que no cal.
*
Com ha sigut de sortós
poder folgadament viure.
*
I així he pogut estendre
el meu ésser per països
i n’he tornat transformada,
quanta riquesa exquisida.
*
Com he sigut de feliç
vivint molt més que una vida.
*
Així he pogut sortejar
crisis de l’economia,
pujar el meu fill amplament
triant i no sent captiva.
*
Com he suplert el suport
de tot el que no tenia.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 