Aquí
ningú veu la meva solitud,
me l’amago, en soc a raig zelosa.
En aquest racó humit ple de molsa,
amb el cel cobert per arbres alts,
puc servar el meu ésser recòndit,
aquí el sol ja no em pot delatar.
Aquí
ningú veu la meva solitud,
me l’amago, en soc a raig zelosa.
En aquest racó humit ple de molsa,
amb el cel cobert per arbres alts,
puc servar el meu ésser recòndit,
aquí el sol ja no em pot delatar.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes per a dones
Com un regal del temps,
l’esplèndida florida
d’aquesta estació
que treu arreu poncelles
premudes i superbes,
curulles d’alegria.
*
Com una mostra ardent
que hi ha un fluir latent
que en el seu curs germina,
i ens pot emmirallar
i al seu goig conformar
tot i el difícil viure.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes de les flors, Poemes solars