A dies no soc plena de res,
no hi ha cap pensament rector,
ni amor que ho faci estimar tot,
ni centre on les parts es condensen.
*
A voltes només impera el dol
difús en un estat feixuc,
els ulls del tot baixos i humits,
el cor que sols d’esma batega.
*
A cops no hi ha premonicions,
ni mans per tocar primaveres,
ni tinc lligams a aquest terra,
ni rosa quan Sant Jordi irromp.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 