Bruxisme

Crispació, angoixa en el dia plàcid,

silenci quiet, pluja sota el cel boirós.

Quanta pena densa, dolor que es concentra,

el plor que espurneja, el respir veloç.

*

Són les nits terribles penjants de bruxisme,

la màgia més negra torna els sons horror.

Al fons és ben simple, són les malvestats

a què he exposat el meu ésser sol.

*

I el present circumda amb puntes d’espasa,

a mi a la pàtria, la lluita és feroç.

Així en la vigília, ben de mica en mica,

*

faig per reconeixe’m en el vast amor.

I aquí erigida -retornat somriure-

prenc de nou les forces de gràcia i valor.