Sally Rosenbaum
De vegades costa davallar al ple dia,
penetrar el seu magma, els sentits oberts.
Com el sol escalfa càlid i estimable,
l’aire fresc que renta, bo de respirar-se.
L’ombra de les fulles, de pètals i branques
que tremola lleu amb el joc del vent.
De vegades costa davallar a un mateix,
trobar-se la còrpora, fràgil, vigorosa,
i reprendre el fil de la circumstància,
dins les coordenades del moment present.
El dolor que engrapa, la força que aflora,
l’acceptació franca que soc moridora.
