Va lliscant aquest temps
i cada dia és
com un esclat de llum
que lentament s’apaga.
No són dies costosos
sinó lleugers i amables
si no fos el meu ésser,
que té un pes específic
de gravetat pesada,
i encén els filaments
interns que tot soscaven
en el seu gruix cremant,
que revifen i inflamen.
Un ésser que va sol
passant en temps de sol
ple d’espurnes daurades,
i nits serenes, clares,
vibrants com un miratge,
que a l’hora de dormir
es troben turmentades
per penes i desgràcies
fixades en malsons.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Hola, m’agrada molt el poema i l’he utilitzat com inspiració per un treball escultòric! Moltes gràcies