Sojorno en un parany.
*
Sentits i pensaments
dissolts en superfície,
en un just sobreviure,
sense saber on rauran.
*
Un temps sense projectes,
punit, sense viatges,
els passos repetits
per repetides sendes.
*
Així el paradigma
de la meva existència
en terra de ningú,
col·lapse de pandèmia.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 