Torno a les pèrdues, aquest estat volàtil
on corre el vent antic que acaricia,
sense futur, solament compadint-se,
i resta estàtic el llampurneig del sol.
Miro l’espai, enllà l’alt cel que regna,
guaito la terra magna fins als confins
i sé que he de temptar noves conquestes
on fer solatge el meu ésser fornit.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 