S’alça la primavera,
les terrasses obertes,
la gent deixant-se caure
feliç a la indolència.
El sol bat de valent,
l’abric pesa i molesta,
als ulls i al cos fimbrant
l’esperança hi fa festa.
S’alça la primavera,
les terrasses obertes,
la gent deixant-se caure
feliç a la indolència.
El sol bat de valent,
l’abric pesa i molesta,
als ulls i al cos fimbrant
l’esperança hi fa festa.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars
Amorfia de dia,
jo no engego motos,
passa així aquesta vida,
mig en depressió.
Gruix de temps estant sola
sense encetar la veu,
el curs dels pensaments
se’m sega igualment.
Estic com estancada,
i a més avui tinc son,
ningú em crida a cap banda,
ho haurà fàcil la mort.
Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes ombrívols
Ivanovitx Surikov
Crec que són els somnis
que de nit m’enfonsen,
i quan em desperto
tot és angoixor.
Soscaven la vida,
violen, penetren,
fan garbuix informe,
m’esqueixen d’horror.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols