Christian Schloe
El meu cor s’ofega,
tremola i sacseja,
retorna al seu cau,
s’esvalota i pena.
*
No puc respirar
ni alçar mascareta,
ni puc decantar
al gran sol que atrau
ni el cos ni l’esguard,
ni la sang fer neta.
*
Presonera en mi,
treballosa aclofo
l’esquiu cor que porto,
que es rebel·la i bat.
