No ha plorat més
el cel en aquest dia,
aletargat
per una boira densa,
igualment jo
en el gris de ma vida
no esclato en plor,
tot i que en tinc tempesta.
No ha plorat més
el cel en aquest dia,
aletargat
per una boira densa,
igualment jo
en el gris de ma vida
no esclato en plor,
tot i que en tinc tempesta.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols
Soc en un jardí
d’ombriva enyorança,
ple de fulles seques,
fonts abandonades,
però el sol persevera
entre escletxes d’arbres,
les heures s’enfilen
per troncs i capçades,
i en el cel serè
d’espurnes daurades
l’ardent primavera
àgilment hi dansa.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del sol, Poemes solars
Dolçament cau la lleu i tendra pluja,
arrodoneix tots els cantells i angles,
els colors són vius, de lluents contrastos,
el blanc punyent de tots els murs ressalta,
demanant roses de floral alegria,
capolls desclosos, les olors d’ambrosia,
el món es mostra silenciós i calm,
però una energia que endins vibra callada
recapta força per l’hora de l’esclat.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pluja, Poemes solars
Christian Schloe
El meu cor s’ofega,
tremola i sacseja,
retorna al seu cau,
s’esvalota i pena.
*
No puc respirar
ni alçar mascareta,
ni puc decantar
al gran sol que atrau
ni el cos ni l’esguard,
ni la sang fer neta.
*
Presonera en mi,
treballosa aclofo
l’esquiu cor que porto,
que es rebel·la i bat.
Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes ombrívols