Mascareta

Porto un embossament que tapa boca i nas,

fa costós respirar, que s’elevin els somnis.

Manté constant i ferma tocar de peus a terra,

consciència d’un món delmat per la pandèmia.

Trencament absolut d’aquella faula ingènua

de trobar el paradís a racons del planeta.

L’hem degradat arreu i no resta espai verge,

ni indulgència ni treva que ens pugui pas salvar.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.