Avui plovisqueja,
es neteja el món,
els carrers llueixen,
fa goig i llangor.
El cos es replega,
recerca una llar,
l’aire ploriqueja
pels cors isolats.
Avui plovisqueja,
es neteja el món,
els carrers llueixen,
fa goig i llangor.
El cos es replega,
recerca una llar,
l’aire ploriqueja
pels cors isolats.
Porto un embossament que tapa boca i nas,
fa costós respirar, que s’elevin els somnis.
Manté constant i ferma tocar de peus a terra,
consciència d’un món delmat per la pandèmia.
Trencament absolut d’aquella faula ingènua
de trobar el paradís a racons del planeta.
L’hem degradat arreu i no resta espai verge,
ni indulgència ni treva que ens pugui pas salvar.
Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes ombrívols