Corre el tren entre la plana,
enmig dels suaus turons,
el sol de gener perleja
les fulles del bosc frondós.
*
Girem revolts, anem rectes,
ens aturem a estacions,
entorn hi ha el moviment tènue
de la vida entre cotó
*
on ens remet la pandèmia,
tot silenci i reclusió.
*
Un gros gruix de filagarsa
a mig cos atapeïda,
polsa lent el bategar,
esdevé vicari el viure.
*
El tren travessa paisatges,
veïnats, pobles, ravals,
ens duu fins a Barcelona,
luxe ver però desgastat.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 