Sembla que es vulguin
obrir les roses
un jorn de sol
de ple gener,
esclata límpid
en tota cosa,
el meu respir
s’eleva ardent.
Puc tocar el cel,
el blau celeste,
el vent empenta
núvols lluents,
viatgers plàcids
tot plens de gestes
punyents, intenses,
lluny del present.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 