Allò era el misteri
d’aquell món de nit,
al lluny hi tocaven
soles les campanes,
la brisa d’hivern
coïa a les galtes,
els carrers nocturns
eren transitables.
L’energia viva
de la nit brollava,
la lluna serena
abstreta brillava,
i un esperit tendre
com jonc revinclant-se
em feia renéixer
com al punt de l’alba.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 