Allò era el misteri
d’aquell món de nit,
al lluny hi tocaven
soles les campanes,
la brisa d’hivern
coïa a les galtes,
els carrers nocturns
eren transitables.
L’energia viva
de la nit brollava,
la lluna serena
abstreta brillava,
i un esperit tendre
com jonc revinclant-se
em feia renéixer
com al punt de l’alba.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes de la solitud
Scott Curtis
La meva força d’amor
ha rodat fins aquí,
un tram de quaranta anys,
just fins a mig comprendre
moments obscurs i clars,
però no puc descarnar-ne
el gruix, la intensitat.
Era la meva part,
la teva, potser escarni.
Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per a M., Poemes per a un home
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 