Kramskoy Ivan Nikolaevich
El meu dolor camina pel carrer,
em crida “mama”, i apareix
com un miratge fet de matèria,
solcat pel vent de les grans pèrdues,
de la buidor de què vaig plena,
del fred no-res que desintegra.
I en l’entremig la incomprensió
més astorant del que ha passat,
el meu amor sense parió espedaçat
pel ganivet que el cor penetra.
Acte setè
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 