Daily Archives: 20 Desembre 2020

Déus

Posted on 20 Desembre 2020 | 2 comentaris

Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.

I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.

No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.

Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del mar, Poemes solars, Sonets

Estiu

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Tinc dins del cor la llavor de l’estiu
servant la joia del més elevat viure,

el mar en ones sencer ve a delir-se,
la nit transpira una essència d’or.

Al seu flanc ros el lleó hi fa vida,
del seu rugit n’emana la calor,

al seu ferm pit les passions hi habiten
i s’hi mantenen en tota estació.

Així llavors i el lleó de l’estiu
servo al meu cor ple de dolls de desitjos,

vessant suor com traspuant amor
de tot l’ardor que al més endins em vibra.

I visc d’aquest desig que em sobreïx
on el cabal de sang hi fa nodrida.

Només em cal que els astres de la nit
tots s’arrenglerin per desterrar ferides.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars, Sonets

Encesa

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Pren-me, nit, tan porosa i oberta,
llums encesos fins a les altes hores,
com corria tanta bellesa plena,
com l’amor era ferm a tothora.


Pren-me, nit, i obre’m el llindar,
que dins teu resta el temps de la vida,
aquell roig de jovent esclatant,
les savieses punyents i sentides.


Pren-me, nit, i torna’m a portar
a l’encesa lluent i ardida,

a recer de l’amor mormolant.

Pren-me, nit, en el teu mant fragant,
duu la llum del teu bleix bategant
allà on neix la passió que en tu vibra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig, Poemes per als homes, Sonets

Cor

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ha passat llarg el temps i t’has fet més present

i el cor que em vas trencar segueix esmicolat

i no ha arribat al ple la meva vida escassa.

Han passat quaranta anys i l’home que vas ser

perenne m’acompanya al temps intemporal,

i en sento la fragància, el seu desplegament

i el bategar del cor quan el meu cor també

havies conjuntat i glatia a tot l’ample

al més alt palpitar.  Avui no el sentiries

i ja no queda temps ni amb una altra vida.

Mai no hi hagut res més enllà del nostre amor

en l’espai que vam ser, gravitant com un món.

Un futur resplendent d’estudis i de temps,

joves del tot conscients que érem joia brollada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a M., Poemes per a un home, Sonets

Relat

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

S’ha perdut ja la teva rossa imatge

que va poblar les nits, el ball de vida,

que em va tibar de forma irresistible

a entrar en el magma que indòmit t’incloïa,

*

quan amb la teva bellesa donaves

dimensió i intensitat al temps.

quan jo era dins la teva fondària

i el meu desig espetegava en tu.

*

Vaig conèixer aquelles nits la riquesa

del teu cos constituït per llum d’astres,

l’olor fragant del teu cabell de blat,

*

el fast tan dens de les teves carícies,

mentre en rodar la terra ens conduïa

a cadascú al seu país i relat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Peixets de plata

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Fulgura de ple el teu cos

en la llum del carrer estret,

el cabell negre, nuat,

les espatlles imponents,

el cos molsut i fragant

i el teu perfil pur d’un déu.

Antany havia estimat

el teu misteri imposant,

i t’havia pertanyut,

t’havia dut de la mà.

Llavors havia arribat

a arrels profundes de tu,

al teu cos essencial,

intens jardí ple d’estrelles.

Llavors, en el temps tancat,

anava amb tu a tot arreu,

i tu et deixaves guiar,

i eres col·legial, amant,

noi del tot enamorat

duent-me els llibres i carpetes.

Però mentre fèiem l’amor

peixets de plata afamats

devoraven amb passió

fulls del llibre que escrivíem,

aquell volum que és absència,

abandonat a la tarda

del carrer estret on t’espio

sense esperança, callada.

************************************************

Fulgura de ple el teu cos en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat, les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat el teu misteri imposant,


i t’havia pertanyut, t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial, intens jardí ple d’estrelles.

Llavors, en el temps tancat, anava amb tu a tot arreu,


i tu et deixaves guiar, i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor peixets de plata afamats


devoraven amb passió fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència, abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio sense esperança, callada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets

Lletra de tango

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Al bar tot ho tenyia la teva olor de tango,
aquell rostre llunyà bellíssim com un àngel,
la lleu llum expandida de llunes enllaçades,
la música de jazz, ardent, fluent com aigua.

La seda del cabell s’estenia a l’espatlla,
imponent el posat i la camisa blanca,
i l’escalfor del cos, i les mans de fragància,
i la planta sublim, que convencia a l’acte.

Aquella essa espessa que se’t formava als llavis
oberts com una rosa exòtica, mundana,
i l’aire remorós d’estrelles tan atlàntiques,

tan enlluernadores que encara avui esclaten,
entre l’astorament que va anar desvetllant-se,
aquell saber concís que eres sencer fal·làcia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets

Clausura

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Va passar el nostre temps

com gotes blaves de pluja

S’arrapen encara als vidres

i costen de marxar.

Darrere hi sóc jo, dreta,

a dins la teva cambra

que es va perdre per sempre,

igual que el teu cos ros,

la pell rosa i translúcida,

l’amor interminable,

encesos de tristesa

per la nit que arribava.

Tot aquell temps mullat

per la pluja i les llàgrimes,

l’olor blava del cel

i la brisa callada.

La teva cambra càlida

després la llarga escala,

l’edredó que ens colgava,

l’absolut que creixia

tan real que esglaiava

Una vida secreta

lentament s’imposava

al batec d’un sol cor,

que al teu llit bombejava.

Allà on no es pot tornar,

l’espai ja clausurat.

*********************************************

Va passar el nostre temps com les gotes de pluja,
 preses encara als vidres, i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta, a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre, igual que el teu cos ros,


la pell rosa i translúcida, l’amor interminable,
encesos de tristesa per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel i la brisa callada.


La teva cambra càlida després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava, l’absolut que creixia
del nuat de tots dos, tan real que esglaiava.

Una vida secreta lentament s’imposava

al batec d’un sol cor, que al teu llit bombejava.

Allà on no es pot tornar, l’espai ja clausurat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Ombra

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval

i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,

escapat dels camins que cada dia faig,

en horaris diferents, altres itineraris.

T’he perdut i sens tu torno a la solitud,

la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,

els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,

sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.

Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu,

camino pels carrers que un dia van ser nostres

i agafats de la mà fèiem cap al teu cau

elevat, prop del cel, on niava la coloma,

com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.

*****************************************************************

Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.


T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.

Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu.

Lluny del teu transitar, amb l’esguard abatut,

camino pels carrers que un dia van ser nostres


i agafats de la mà fèiem cap al teu cau

elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets